L'unica cosa que abundava en casa eren els llibres. Hi havia llibres de paret a paret, en el corredor, en la cuina, en el rebedor, en els ampits de les finestres, en totes parts. Milers de llibres en cada racó de casa. Tenia la sensació de què si les persones anaven i tornavne, naixien o morien, els llibres eren immortals. Quan era menut, volia crèixer i convertir-me en llibre. No escriptor, sinó llibre. A les persones se les pot matar com a formigues. Tampoc és difícil matar els escriptors. Però un llibre, encara que se l'elimine sistemàticament, té la possibilitat de què un exemplar se'n puga salvar i continue vivint eterna i silenciosament en una prestatgeria oblidada de qualsevol biblioteca perduda de Reykjavik, Valladolid o Vancouver.
Una història d'amor i foscor (sel)
Amos Oz
Edicions La Magrana